Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Pobresa», p. 121. Edicions Tres i Quatre.
Qui no té diners, que tingui paraules
15 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1926.
Qui no té diner que tingui paraula
2 fonts, 1993.
Almenys, ha de ser educat amb el creditor.
Qui no té diners ha de tenir paraules
2 fonts, 1951.
Qui no té diners, que tinga paraula
2 fonts, 2011.
Aconsella ser cabal en el que es diu i mantenir la paraula en els compromisos, tractes o negocis per a no perdre la credibilitat i, per tant, el crèdit.
Sinònim: Similars: La paraula és l'home | Qui deu, no té veu | Qui pren, son cor ven.
Qui no té diners, que tingui paraules
2 fonts, 1926.
Vol dir que el qui no pot pagar els deutes ha de saber satisfer el creditor amb bones paraules.
Sinònim: Qui no té diners en bossa, ha de tenir mel en boca.
Lloc: Cat.
Equivalent en francès: Qui n'a pas d'argent, doit avoir du bagout.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui no té diners ha de tenir paralules
1 font, 2006.
Qui no té diners que tengui paraula
1 font, 1984.
Qui és pobre ha d'esser honrat.
Lloc: Menorca.
Qui no té diners té de tenir paraules
1 font, 1935.
Qui no té diners, ha de tenir paraules
1 font, 1938.
Qui no té diners, que tengui paraula
1 font, 2008.
Qui deu i no té doblers, amb més motiu ha de tenir formalitat.
Qui no té diners, que tingui paraula
1 font, 1926.
Denota que el qui deu i no pot pagar, ha de donar satisfacció i bones esperances.
Qui no té diners, tengui paraules
1 font, 2008.
Qui no pot pagar els deutes, almanco ho sàpiga explicar amb paraules dolces.