Paremiologia catalana comparada digital

Qui no té so, no té solta

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1884.

Qui no té so, no té solta

2 fonts, 1992.
Sinònim: El to és el que fa la música | Qui no té to, no té solta.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 1091», p. 114. Columna Edicions.
Qui no te so. 16-11-1869.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1602.jpg. Manuscrit.

Qui no té to no té solta

2 fonts, 1884.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). XVI. Son, sonar, tañer, tocar. Refranes», p. 57. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Sinònim: Lo tó es lo que fa la música.
Equivalent en castellà: El tono es el que constituye la música.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 647. Librerías París-Valencia.

Qui no té to, no té solta

2 fonts, 1992.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.
Sinònim: Qui no té so, no té solta.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 803», p. 406. Columna Edicions.

Qui no té so / no té solta

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «So», p. 140. Edicions Polígrafa.

Qui no té so no té solta

1 font, 2021.
Qui no te so. 29-1-1869.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1603.jpg. Manuscrit.