Paremiologia catalana comparada digital

Qui parteix i talla, mai s'enganya

10 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1919.

Qui parteix i talla, mai s'enganya

3 fonts, 1992.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 133. Editorial Sargantana.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 1010», p. 918. Columna Edicions.
Qui té la potestat de distribuir o compartir quelcom sol afavorir-se a si mateix.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

Qui talla mai no s'enganya

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1123. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els sastres», p. 365. Edicions 62.

Qui partix i talla, mai s'enganya

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 292. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui partix y talla, may s'enganya

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 242. Editorial Arte y Letras.

Qui talla mai s'enganya

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 169. Edicions Víctor.

Qui talla may s'enganya

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 46. Real Academia de Historia.

Qui talla, mai no s'enganya

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Del sastre. El sastre pobre», p. 96. Editorial Ausa.