Paremiologia catalana comparada digital

Qui pega amb la mà pega a mitges

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1907.

Qui pega amb la mà pega a mitges

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1146. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Qui pegui amb la mà a mitges pegarà.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. La lluita», p. 127. Pagès Editors.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 222. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Mà», p. 202. Universitat Miguel Hernández.

Qui pega amb la mà, pega a mitges

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 73», p. 617. Columna Edicions.

Qui pega amb una mà pèga a mitges

1 font, 1969.
Lloc: Lluçanès.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mitges (a)», p. 194. Edicions Polígrafa.

Qui pegue ab la má, pegue á mitjes

1 font, 1907.
Lloc: Terres de Lleida.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Refrans populars. Q», p. 72. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Qui pegui amb la mà a mitges pegarà

1 font, 2003.
Sinònim: Qui pega amb la mà pega a mitges.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. La lluita», p. 127. Pagès Editors.