Qui puto és i puto es fa, són dos putos junts

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Qui puto és i puto es fa, són dos putos junts

3 fonts, 1989.

Es diu referint-se al qui té mala inclinació de natural i no es sap reprimir en el mal camí (D.). Per a més informació sobre el mot «putó», vegi's Camps, "Folk-lore", I, pàg. 304.

Qui puto és, i puto es fa, són dos putos junts

1 font, 1984.

Qui té un defecte, i s'hi ajuda, el té més gros.

Lloc: Menorca.

Qui puto es, y puto es fa, / son dos putos junts

1 font, 1918.

'Puto': vago, fèina-fuig, pufifèina, açò es, que sa fèina li pud. 'Puto', deu venir del llatí 'putus, i', qui vol dir fíèt, al·lotet menut. I d'aquí, de significar una casta de persona que no sab fer, ni pot fer fèina, per extensió sa paraula 'puto' ha arribad' a senyalar sa persona que podent-ne fer, i que'n deu fer de fèina, no'n fa, ni en vol fer, conduint-se com un fiet. En tal sentit que'n primer no'n devia tenir-ne d'altre, s'usa sempre sa forma masculina. Més detalls a l'original.

Lloc: Menorca.