Paremiologia catalana comparada digital

Qui té dona guapa té el pa a casa

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1936.

Qui té dona guapa té el pa a casa

5 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1194. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1113. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «El físic», p. 37. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 243. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Bella / Hermosa / Lletgessa / Geperut», p. 228. Universitat Miguel Hernández.

Qui té dona guapa, té lo pà a casa

1 font, 2004.
Fins i tot el reconeixement del poder —i, si s'escau, la utilització— de la sexualitat femenina per a contribuir a la supervivència familiar es contempla de forma oberta a les dites populars.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Rols i estereotips masculins. Les diferències entre els sexes», p. 53. Consell Insular de Menorca.

Qui té la dona guapa, té el pa a casa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1840», p. 891. Columna Edicions.