Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1054. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui té gos i no té pa, es mereix una «assotà» (assotada)
8 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1928.
Qui té gos i no té pa es mereix una assotà
3 fonts, 1951.
Lloc: País Valencià.
Qui té gos i no té pa es mereix un assotà
1 font, 2006.
Qui té gos i no té pa se mereix una assotà
1 font, 1992.
Qui té gos i no té pa, es mereix una «assotà» (assotada)
1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Qui té gos i no té pa, se mereix una assotâ
1 font, 1992.
Qui té gos y no té pá, se mereix una açotá
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.