Paremiologia catalana comparada digital

Qui té raó vol cridar

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1914.

Qui té raó vol cridar

3 fonts, 1914.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La parla», p. 88. Pagès Editors.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Raó», p. 58. Edicions Polígrafa.
Equivalent en castellà: Razón y sin razón elevan el son.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 832. Antoni López, Editor.

Qui té raó, vol cridar

2 fonts, 1926.
Vol dir que parlant fort en les discussions es dóna la impressió de tenir raó.
Sinònim: Qui més crida, té raó.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Raó Refr. h)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 147», p. 549. Columna Edicions.

Qui té raó crida

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 18. Autoedició.

Qui té raó, pot cridar

1 font, 1974.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 20. Revista Eivissa.