Paremiologia catalana comparada digital

Qui té son que soni

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

Qui té son, que soni

3 fonts, 1926.
Es diu per manifestar disgust de sentir que algú diu que té son.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Son Refr. g)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 1334», p. 164. Columna Edicions.
Qui té son que dormi.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Jocs de paraules», p. 227. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui té son que soni

2 fonts, 1993.
Irònicament es dóna al mot "son" el sentit del verb sonar.
Sinònim: En tenir son… sonen.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.3. La son i el dormir. Dites», p. 349. Editorial Moll.
Es diu per manifestar disgust en sentir que algú diu que té son (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2622 Son-I (f.=ganes de dormir)», p. 353. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui te sòn — que sòni

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXIII.- Joc de paraules», p. 308. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui té son que sone

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dormir». Web.