Paremiologia catalana comparada digital

Qui va amb rucs i amb dones, no camina totes les hores

30 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1910.

Qui mena rucs i dones no camina totes les hores

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1191. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 31. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Per un motiu o un altre, sempre s'aturen.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 454. Edicions 62.

Qui va amb rucs i amb dones, no camina a totes hores

3 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Ases, matxos i mules», p. 114. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.

Qui va amb rucs i amb dones, no camina totes les hores

3 fonts, 1986.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 27. Editorial Millà.
Serra i Boldú, Valeri (1986): Festes i tradicions populars de Catalunya «Rondes i Goigs: Romeria per sant Salvador (6 agost», p. 119. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Es diu comparant els inconvenients d'acompanyar el sexe dèbil amb els d'anar amb un ruc que brama, ensuma, s'atura a mossegar una herba, o a beure, satisfer altres necessitats, etc.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Bèsties de peu rodó. Ruc, somera», p. 123. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui va amb rucs i dones camina a estones

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1129. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1205. Editorial Selecta-Catalonia.
Es compara els inconvenients d'acompanyar-los perquè sempre s'aturen per un motiu o un altre.
Sinònim: Qui va amb rucs i [amb] dones, no camina totes les hores.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 455. Edicions 62.

Amb rucs i amb dones, no es camina totes les hores

2 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La dona», p. 20. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 109. Garsineu Edicions.

Qui va amb ruc i amb dones, no camina a totes hores

2 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 26. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 24. Web.

Qui va amb rucs i dones, no camine totes les hores

2 fonts, 1981.
El tragí popular al Pallars Sobirà.
Lloc: Pallars Sobirà.
Font: Obra oberta 3 (Ed. Altafulla — El Pedrís 8 — Barcelona, 1981).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Pallars Sobirà.
Violant i Simorra, Ramon (1981): Obra oberta, 3 - Col. «El Pedrís», núm. 8 «El tragí popular al Pallars Sobirà». Editorial Altafulla.

Qui va en burro i en dones, no camina a totes hores

2 fonts, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «6. La dona i l'home - 6.2. Dona». Web.
No és lliure de fer la seua pròpia voluntat qui depén d'altres.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 74. Web.

Amb rucs i dones, no es 'camine' totes les hores

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 75. Edicions Salòria.

Qui va amb dones, no camina totes les hores

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1843», p. 891. Columna Edicions.

Qui va amb rucs i [amb] dones, no camina totes les hores

1 font, 1999.
Sinònim: Qui va amb rucs i dones camina a estones.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 455. Edicions 62.

Qui va amb rucs i amb dones / no camina totes les hores

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Ruc», p. 237. Edicions Polígrafa.

Qui va amb rucs i amb dones no camina totes les hores

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1129. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui va amb rucs i amb dones, / no camina totes les hores

1 font, 1937.
Es diu comparant els inconvenients d'acompanyar el sexe dèbil amb els d'anar amb un ruc que brama, ensuma, s'atura a mossegar una herba, o a beure, satisfer altres necessitats, etc.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 54 (Any II, 6-febrer-1937) «Folklore de la pagesia. Ruc, somera», p. 183. Revista Curiositats de Catalunya.

Qui va amb rucs i dones no camina a totes hores

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 48. Pagès Editors.

Qui va amb rucs i dones, no camina totes les hores

1 font, 1992.
Sinònim: Qui amb dones va i burros mena, tot el camí va amb pena.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 999», p. 740. Columna Edicions.

Qui va en burro i amb dones, no camina a totes hores

1 font, 2018.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Qui va en burro i en dones, no camina á totes hores

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.