Paremiologia catalana comparada digital

Qui viu endeutat, viu desesperat

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Qui viu endeutat viu desesperat

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1148. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La vida», p. 276. Edicions 62.

Qui viu endeutat, viu desesperat

3 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Endeutat, -ada Refr. b)». Editorial Moll.
Els deutes no el deixen viure en pau.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.3. La vida. Refranys», p. 361. Editorial Moll.
Sinònim: Val més viure simplement, que ésser obligat en alguna cosa.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 1233», p. 879. Columna Edicions.

Qui viu endeutat, / viu desesperat

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Endeutat», p. 368. Edicions Polígrafa.