Paremiologia catalana comparada digital

Rentar-se les mans com Pilat

14 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1926.

Rentar-se les mans com Pilat

4 fonts, 1926.
Declarar-se innocent d'una cosa, eludir-ne la responsabilitat.
Sinònim: Rentar-se les mans, d'una cosa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «1 Rentar. Loc. d)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys i dites «Introducció de Lluís-Carles Busquets», p. XXI. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 79», p. 619. Columna Edicions.
El PSE-EE acusa Arzallus de 'rentar-se les mans com Pilat' davant la violència.
Redacció (1997): Avui «Política. El PSE-EE acusa Arzallus…», p. 13. L'Avui / El Punt Avui.

Rentar-se'n les mans com Pilat

2 fonts, 2004.
Defugir la responsabilitat d'alguna cosa / disculpar-se, eludir la responsabilitat d'una cosa / declinar-ne la responsabilitat / declarar-se innocent d'una cosa, eludir-ne la responsabilitat.
Ell no vol cap responsabilitat del que hagi pogut passar durant la seva absència; se'n renta les mans com Pilat / De tot el que em dius, me'n rento les mans.
Sinònim: Tombar-se d'esquena a, girar l'espatlla (a algú), anar-se'n d'una carta, fugir del born.
Font: * / EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desentendre's». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Desentendre's. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Les mans me'n llave, va dir Pilat

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 39», p. 608. Columna Edicions.

Llavar-se les mans com a Pilatos

1 font, 2003.
Declarar-se no responsable d'alguna cosa.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «M», p. 95. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Llavarse les mans, com Pilatos

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «LL», p. 159. Editorial Arte y Letras.

Rentar-se les mans (com Pilat)

1 font, 1991.
Defugir-ne la responsabilitat.
Villas i Chalamanch, Montserrat (1991): Revista de l'Alguer, Vol. 2, núm. 2 (1991), pàg. 135-151 «Concordances/Discordances lexicals entre el català i altres llengües». Revista de l'Alguer.

Rentar-se les mans com Pilats

1 font, 1935.
Inhibir-se, desentendre's d'un afer. Té origen en el pasatge de les Sagrades Escriptures segons el qual Pilats es rentà les mans davant el poble quant a la culpabilitat de Crist.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 168. Editorial Selecta-Catalonia.

Rentar-se les mans, com Ponç Pilat

1 font, 1995.
Mentrestant, els polítics i els militars d'Europa, d'aquesta confortable i covarda i cínica Europa, es renten les mans com Ponç Pilat.
Vergés, Gerard (1995): Avui «Diàleg. Unes brigades internacionals», p. C2. L'Avui / El Punt Avui.

Rentar-se'n les mans (o rentar-se les mans com Pilat)

1 font, 2001.
Cf. I. Accepta aqua… Declarar-se innocent d'una cosa, eludir-ne la responsabilitat. S'inspira en l'episodi evangèlic de Mateu (27, 11-26), protagonitzat per Ponç Pilat, governador romà de Judea en el temps de Jesús. Davant la insistència del jueusperquè condemnés Jesús, i malgrat no trobar-hi cap raó, els el lliurà perquè el crucifiquessin, i, havent pres una palangana amb aigua, es va rentar les mans, donant a entendre que no volia assumir la decisió de la seva mort.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «203 - II. Mots i expressions catalans d'origen clàssic, cristià o bíblic», p. 191. Enciclopèdia Catalana.

Rentar-se'n ses mans com Pilat

1 font, 1999.
Declarar-se innocent d'una cosa, eludir-ne la responsabilitat.
Sinònim: Rentar-se'n ses mans.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie A. Innocència», p. 57. Hora Nova.