Paremiologia catalana comparada digital

Sants i curanderos, els de més lluny són els millors

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1915.

Sants i curanderos, els de més lluny són millors

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1090. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.

Sants i curanderos de com mes lluny mes bons

1 font, 1918.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1918): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XIV. Manresa, janer-desembre de 1918, núm. 72», p. 275. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Sants i curanderos, de com més lluny, més bons

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 383», p. 843. Columna Edicions.

Sants i curanderos, els de més lluny són els millors

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els metges», p. 306. Edicions 62.

Sants y curanderos com més de lluny més bons

1 font, 1915.
De: Bosch Comellas, Xavier (1921-22).
Lloc: Torà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0065 «Refrans i dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435020304201/8/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.