Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1337», p. 777. Columna Edicions.
Sempre els grans disbarats són dits amb veu més alta
6 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1914.
Sempre els grans disbarats són dits amb veu més alta
1 font, 1992.
Sempre els grans disbarats són dits amb veu molt alta
1 font, 2003.
Sempre els grans disbarats són dits en veu alta
1 font, 1968.
Sempre els grans disbarats són dits en veu més alta
1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Las cosas peores oirás á grandes voces.
Sempre els més grans desbarats es diuen amb veu més alta
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Sempre els més grans desbarats, se diuen en veu més alta
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.