Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Sense diners no es fa res

13 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.

Sense diners no es fa res

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1164. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1237», p. 753. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 437. Edicions 62.

Sense diners no hi ha res

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1157. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 437. Edicions 62.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 171. Museu de Vilafranca.

Sense diners, no hi ha res

3 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 253. Editorial Arte y Letras.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 45. Estampa Gràfiques Calmell.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «S», p. 308. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Sense diners no se pot fer res

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «S», p. 134. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Sense diners, no es fa res

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 56. Estampa Gràfiques Calmell.