Ser de ca n'Alabau

8 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1910.

Ésser de ca n'Alabau

1 font, 1992.

Ésser de cal Alabau

1 font, 1935.

Alabar-se, vanar-se.

Aplicat als vilalabau, que no tenen prou boca per alabar-se.

Sinònim: Semblar na Joana Boca.

Ésser de la vinya de la tia Vilalabau

1 font, 1935.

Ser de Vila Alabau

1 font, 1918.

De: Comerma i Vilanova, Lluís.

Lloc: Banyoles.

Ser de vila Alabau

1 font, 1910.

Equivalent en castellà: No perder por su pico.

Venir de ca l'Alabau

1 font, 2008.

Fa referència a aquelles persones que acostumen a alabar-se.

El cognom Alabau, molt estés, segons el DCVB, al territori de parla catalana, aconsegueix el significat de „persona que s'alaba' a partir del joc lingüístic amb el verb „alabar'