Alabar-se, vanar-se.
Ser de ca n'Alabau
8 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1910.
Ésser de cal Alabau
2 fonts, 1935.
Aplicat als vilalabau, que no tenen prou boca per alabar-se.
Sinònim: Semblar na Joana Boca.
Venir de ca l'Alabau
2 fonts, 2008.
Fa referència a aquelles persones que acostumen a alabar-se.
El cognom Alabau, molt estés, segons el DCVB, al territori de parla catalana, aconsegueix el significat de „persona que s'alaba' a partir del joc lingüístic amb el verb „alabar'
Ésser de ca n'Alabau
1 font, 1992.
Ésser de la vinya de la tia Vilalabau
1 font, 1935.
Ser de Vila Alabau
1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Ser de vila Alabau
1 font, 1910.
Equivalent en castellà: No perder por su pico.