Ésser molt afectat d'alabar-seórmula de salutació «alabat sia Déu».
Y si no fa gala de l'estimació que't porta, es perque no'n vé de mena… No tots ne venim, de cal Alabau! (Pons Auca 76).
Ser de ca n'Alabau
10 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1910.
Venir de ca l'Alabau
2 fonts, 1926.
Fa referència a aquelles persones que acostumen a alabar-se.
El cognom Alabau, molt estés, segons el DCVB, al territori de parla catalana, aconsegueix el significat de „persona que s'alaba' a partir del joc lingüístic amb el verb „alabar'
Ésser de ca n'Alabau
1 font, 1992.
Ésser de cal Alabau
1 font, 1935.
Alabar-se, vanar-se.
Aplicat als vilalabau, que no tenen prou boca per alabar-se.
Sinònim: Semblar na Joana Boca.
Ésser de la vinya de la tia Vilalabau
1 font, 1935.
Esser de Vila-Alabau
1 font, 1926.
Nom d'una vila imaginària. Esser molt vanitós, alabar-se a si mateix. Etim.: compost de «vila» i «Alabau», cognom català que en aquest cas es relaciona humorísticament amb el verb «alabar».
Lloc: Bordils.
Ser de Vila Alabau
1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Ser de vila Alabau
1 font, 1910.
Equivalent en castellà: No perder por su pico.