El punt difícil, culminant, essencial, extraordinari, prminent, d'una cosa. Diu Bastús que té origen en el mot «lic», evolucionat en el transcurs del temps. Als començos de la impremta, per senyalar els paràgrafs sobresortints i més importants del text, fou costum de posar al marge dels llibres el mot «lic», que era un abreujament de les frases «lic advertendum, lic sistendum», per les quals hom volia prevenir els llegidros de la importància preponderant del lloc assenyalat damunt la resta del text. De: Bastús, Joaquim Maria.
Font: Sabiduría de las naciones, vol. I, p. 40.