Paremiologia catalana comparada digital

Ser hoste en casa

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1805.

Ser hoste en casa

2 fonts, 1805.
F. met. estarhi poc.
Equivalent en castellà: Ser huesped en su casa.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Hoste», p. 7.
F. met. estarhi poc.
Equivalent en llatí: Domi raro adesse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Hoste», p. 7.
Fr. Estarhi poc.
Equivalent en castellà: Ser huésped en casa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Hoste», p. 22. Impremta de Josep Torner.
Fr. Estarhi poc.
Equivalent en francès: N'être chez soi qu'aux heures du repas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Hoste», p. 22. Impremta de Josep Torner.
Fr. Estarhi poc.
Equivalent en italià: Non essere in casa che all'ora del mangiare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Hoste», p. 22. Impremta de Josep Torner.
Fr. Estarhi poc.
Equivalent en llatí: Domi raro adesse.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Hoste», p. 22. Impremta de Josep Torner.

Ser hoste de sa casa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 887», p. 235. Columna Edicions.

Ser hòste en sa casa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 258. Editorial Arte y Letras.