Loc. v. [LC]. [Un acte, un comportament] saber greu perquè s'aparta del camí recte i just.
Fora pecat d'anar a la festa enfangat com estic. | És un pecat tallar-li els cabells. | És pecat que gent tan malèvola escapi sense càstig.
Ser pecat
8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.
Ésser pecat
3 fonts, 1996.
Ésser desencertat.
Sinònim: Ésser llàstima, saber greu, doldre, fer pena.
Lamentable. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Esser pecat
2 fonts, 1926.
Esser de lamentar.
Es pecat que s'hajan de perdre, Aguiló C., Rond. de R. 3 | A persones axí, és pecat que sa terra les aguant, Ignor. 29.
Equivalent en castellà: Ser lástima.
Fa pena, sap greu.
És pecat que l'hagin de perdre.
Sinònim: Ésser de plànyer, saber greu (a algú), ésser llàstima.
Font: A-M.
Ésser un pecat
1 font, 2007.
Ésser una cosa de lamentar (Mall). | Ésser una llàstima, ésser una pena, ésser lamentable.
És un pecat que anit passada no vinguesses a sopar.
Ser pecat
1 font, 2014.
Hi ha mooltes coses que ens havien dit que eren pecat i ara no ho semblen a ningú.
Lloc: Vic (Osona).
Ser pecat una cosa
1 font, 2003.
Ser de lamentar.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).