I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió.
Ser un cornut
17 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1803.
Cornut
7 fonts, 1803.
Nom que s' dòna al marit, á qui la muller ha faltat á la fé conjugal.
Equivalent en castellà: Cornudo.
Nom que s' dòna al marit, á qui la muller ha faltat á la fé conjugal.
Equivalent en llatí: Curruca.
El marit que té la muller infidel.
Equivalent en francès: Cocu.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
De: Ribes, Jean.
Equivalent en francès: Cocu.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Lloc: Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Ser cornut
2 fonts, 1994.
Era cornut i no se n'adonava, perquè la dona ho dissimulava molt bé.
Lloc: Vic (Osona).
Marit enganyat per la muller.
Sinònim: Ser banyut.
Lloc: País Valencià.
Cornud
1 font, 1839.
S. m. Nom que se dòna al marid á qui la dona ha faltad á la fe conjugal.
Equivalent en italià: Becco cornuto.
S. m. Nom que se dòna al marid á qui la dona ha faltad á la fe conjugal.
Equivalent en francès: Cocu.
S. m. Nom que se dòna al marid á qui la dona ha faltad á la fe conjugal.
Equivalent en francès: Cornard.
S. m. Nom que se dòna al marid á qui la dona ha faltad á la fe conjugal.
Equivalent en castellà: Cornudo.
S. m. Nom que se dòna al marid á qui la dona ha faltad á la fe conjugal.
Equivalent en llatí: Curruca.
Ésser cornut (o banyut)
1 font, 1996.
Ésser marit enganyat per la dona.
Sinònim: Ésser marit cuguçós, ésser cornell, portar banyes.
Ser un cornut
1 font, 1982.
Equivalent en castellà: Ser un cornudo, cabrón, cuclillo.