Paremiologia catalana comparada digital

Ser un encantat

18 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1907.

Encantat

16 fonts, 1907.
El capítol que n'aplega més és el de la manca d'intel·ligència, el de la gent aturada o innocent.
Badia i Pujol, Jordi (2021). Vilaweb.
Uns insults bonics i genuïns.
Badia i Pujol, Jordi (2023): «https://twitter.com/jbadia16/status/1659309132233469952». Twitter.
Sinònim: Bobo (cast.) | Babau | Enza.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. Barbarismes. B», p. 27. Baguñá, editor.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió.
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 7. Web.
Sinònim: V. Tanoca 2.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Tanoca», p. 214. Editorial Pòrtic.
Persona que ha quedat absorta durant llarg temps, degut a l'acció de la màgica.
Lloc: Cat., Val.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Encantat 1», p. 338. Edicions Polígrafa.
Persona estúpida, ignorant.
Lloc: Cat., Val.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Encantat 2», p. 338. Edicions Polígrafa.
Meravellat.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Encantat 3», p. 338. Edicions Polígrafa.
Embadalit.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Encantat 4», p. 338. Edicions Polígrafa.
Empegueït.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Encantat 5», p. 338. Edicions Polígrafa.
Insults.
Martí, Ester (2020): «https://twitter.com/estermartia/status/1221712119068090369». Twitter.
Quan ha d'insultar algú.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIII. Les exclamacions de casa», p. 170. Llibres de l'Index, S.A..
Equivalent en francès: Distrait.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Alguns fàstics usuals», p. 117. Autoedició.
De: Ribes, Jean.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat. Proverbis, dites, anècdotes i històries «Alguns fàstics usuals».
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.

Encantat,-ada

1 font, 2024.
Es poden alternar amb «tonto».
Sinònim: Tonto (cast.) | Pàmfila.
Gomà, Enric (2024): La tarda de Catalunya Ràdio «És sacrilegi dir «tonto» en català? Segons en Gomà, gens ni mica». Catalunya Ràdio.

Ser un encantat

1 font, 1989.
Sinònim: Ser un beneit, ser un babau, ser un bajoc, ser un ruc.
Equivalent en castellà: Ser un bobo.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 48. Editorial Claret.