El que es presenta i parla amb exageració, bo i donant-se un to que no li pertoca.
Ser un fanfarró
13 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1803.
Fanfarró
5 fonts, 1968.
El que aparenta o vol aparentar molt més del que és en realitat.
Sinònim: V. Fanfàrria.
A banda, tot això potser està una mica justificat, perquè una mica fanfarrons sí que sou, eh?
Lloc: Garrigues.
Equivalent en francès: Fanfarron.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
De: Ribes, Jean.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Fanfarró, na
1 font, 1839.
Adj. Se diu dels que estan pagads de sí y fan alarde de lo que no sòn.
Equivalent en francès: Fanfaron.
Adj. Se diu dels que estan pagads de sí y fan alarde de lo que no sòn.
Equivalent en castellà: Fanfarron.
Adj. Se diu dels que estan pagads de sí y fan alarde de lo que no sòn.
Equivalent en llatí: Jactator.
Adj. Se diu dels que estan pagads de sí y fan alarde de lo que no sòn.
Equivalent en italià: Millantatore.
Adj. Se diu dels que estan pagads de sí y fan alarde de lo que no sòn.
Equivalent en llatí: Ostentator.
Adj. Se diu dels que estan pagads de sí y fan alarde de lo que no sòn.
Equivalent en italià: Vantatore.
Fer èl fanfarró
1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Fanfarronear.
Equivalent en llatí: Sese inininiter efferre.