Individu que té canvis sobtats de caràcter o d'humor, que va a rauxes.
Ser (un) llunàtic
18 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1915.
Llunàtic
4 fonts, 1936.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
De caràcter variable segons la lluna. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Persona maniosa que canvia sovint de pensar.
Lloc: Cat., Bal., Rosselló.
El que creu en sortilegis, bruixeries, etc.
Lloc: Igualada.
Esser un llunàtic
2 fonts, 1999.
No saber mai per quin cap agafar-lo.
Canviar d'humor molt sovint o segons les llunes.
Lloc: Mallorca.
Ésser un llunàtic
2 fonts, 1988.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Un llunàtic
2 fonts, 1961.
Un que canvia d'humor molt sovint.
Lloc: Mallorca.
Tot ho fem malament.
Lloc: Esparreguera.
És llunàtic
1 font, 1981.
Al qui té caràcter inconstant.
És un llunàtic
1 font, 1961.
Lloc: Esparreguera.
Ésser llunàtic
1 font, 1933.
Qui té manies… a temporades.
Lloc: País Valencià.
Esser molt llunàtic
1 font, 1984.
Molt maniàtic.
Lloc: Menorca.
Llunàtica
1 font, 1917.
Es com si li diguessin neurastènica. De: Rocas i Romanguera, Irene.
Lloc: Llofriu.
Ser llunàtic
1 font, 1915.
Al qui té caràcter inconstant.
Lloc: Urgell.
Ser un llunàtic
1 font, 1994.
D'altra banda, també s'acostuma a dir que algú "és un llunàtic" indicant que se sotmet a mals aspectes lunars.