Paremiologia catalana comparada digital

Ser un mocós

16 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1917.

Mocós

9 fonts, 1917.
Literalment algú amb el nas ple de mocs, però més aviat defineix aquella criatura que pretén obrar com una persona gran.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Aparell respiratori. Ennasats, constipats i galipàndries», p. 137. Editorial Gregal.
Infant, criatura, especialment quan pretén obrar com una persona gran.
Btvllengua (2025): Betevé «D'insults en català n'hi ha un fotimer: gaudeix del nostre lèxic ofensiu - https://beteve.cat/cultura/insults-catala-originals-alternatives-castella/». Barcelona Televisió (Betevé).
El carrer estava ple de mocosos que jugaven a pilota.
Sinònim: Mamerri | Marrec.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Petit | Petita», p. 354. Llibres de l'Index, S.A.
50 Insults mítics d'en Vegeta.
El Xitxarel·lo de Can Virgili (2024): «https://twitter.com/elxitxarelo/status/1767623892753945036». Twitter.
De: Balcells Mariné, Salvador.
Lloc: Prades.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0013 «Motius i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362720». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Infant, criatura, especialment quan pretén obrar com una persona gran.
Freixa, Gabriel (2015): Atzucac «Els millors insults en català: a blasfemar! - http://atzucac.cat/insultem-i-blasfemem-pero-en-catala/». Web.
Noi que vol fer l'home.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mocós 2», p. 203. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Carmellós.
Equivalent en francès: Morveux.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Alguns fàstics usuals», p. 117. Autoedició.
Equivalent en francès: Morveux.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Alguns fàstics usuals», p. 118. Autoedició.
De: Ribes, Jean.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat. Proverbis, dites, anècdotes i històries «Alguns fàstics usuals».
De: Ribes, Jean.
Sinònim: Carmellós.
Equivalent en francès: Morveux.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat. Proverbis, dites, anècdotes i històries «Alguns fàstics usuals».

Mocós -a

1 font, 2024.
(pop.) Infant que pretén obrar com una persona gran.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. M», p. 145. Autoedició.

Mocós / mocosa

1 font, 2024.
Infant, criatura, especialment quan pretén obrar com una persona gran.
De tot i més (2024): Diccionari d'insults en català «https://detotimes.cat/insults/». Web.

Mocós, mocosa

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona jove i sense experiència que vol ser més gran del que és. El sentit primer del mot és «que no se sap mocar tot sol».
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 125. Editorial Trabucaire.

Mocós/a

1 font, 2024.
Font: TV3/X3.
Vita (2024): «Abecedari d'insults en català - Edició Black Clover - https://x.com/vitavitae_/status/1817493695039439351». Twitter.

Ser un mocós

1 font, 1995.
I on fiques els mocosos que van venint per art de màgia?
Solsona, Ramon (1995): Avui «Enraonar. Megafamílies», p. 36. L'Avui / El Punt Avui.