Paremiologia catalana comparada digital

Ser un ningú

28 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1926.

Ésser un ningú

5 fonts, 1979.
Ésser una persona menyspreable, de vàlua nul·la (especialment en l'ordre intel·lectual o moral).
Vostè és un ignorant, un ningú, un explotador indigne / Abans de realitzar aquesta pel·lícula era un ningú i ara és molt famós.
Sinònim: Ésser un crac.
Font: A-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desconegut». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ésser una persona de cap valor.
El seu home és un ningú / No farà mai res de bo en aquesta vida, és un ningú.
Sinònim: Ésser un zero a l'esquerra, el darrer cagalló de la tira, ésser una merda (algú), ésser una merda seca (algú), valer tant com un pet a un banc, ésser un mort, ésser un penjat.
Font: EC / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Inútil». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 217. Editorial Millà.
No tenir, algú, prou caràcter.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 47. Editorial Millà.
No tenir personalitat.
Sinònim: No tenir paraula.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 122. Edicions 62, accepció 1.
No tenir cap situació econòmica.
Sinònim: Veg. No tenir ofici ni benefici.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 122. Edicions 62, accepció 2.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Frases fetes», p. 141. Museu Arxiu de Sentmenat.

Noningú

5 fonts, 1926.
M. i f. Persona mancada de formalitat, de caràcter, de moralitat; que no mereix més que menyspreu.
Moltes promeses me feres / perque me casàs amb tu; / quan me tengueres segur, | me fores tan noningú / que de ca-teva em tragueres (cançó pop. Mall.).
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Noningú, -una». Editorial Moll.
Home insignificant, que no serveix per a res.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Noningú», p. 309. Edicions Polígrafa.
Lloc: S'Arenal.
Llabrés Ramis, Joan (1991): S'Unió de S'Arenal, 53, p. 21. S'Unió de S'Arenal.
Persona poc moral, o de poc caràcter, o de poca formalitat.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Noningú m. o f..», p. 232. Edicions 62.
Es diu a (d')una persona poc formal, poc moral.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «N», p. 129. Editorial Trabucaire.

Ser un no ningú

5 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 266. Editorial Arte y Letras.
Equivalent en castellà: Ser un don nadie.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 205. Editorial Pòrtic.
Sinònim: Fer com tothom (o com els altres) | No comptar per a res | No fa ni fot | No hi compon res | No hi pinta res | No ser de Déu | Pots comptar, palla amb fems | Ser com les herbes, que si no et fan bé, tampoc no et fan cap mal | No tenir veu ni vot.
Equivalent en castellà: Ser un don nadie | ¿Adónde va Vicente? Donde va la gente | Ni pincha ni corta | Ni quita ni pone | No tener voz ni voto | Ser del montón.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «574», p. 168. Garsineu Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 133. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 121. Onada Edicions.

Esser un no-ningú

2 fonts, 1984.
Un que no pinta res dins el seu àmbit.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.7. Esser i estar. Dites», p. 475. Editorial Moll.
Pobre d'esperit.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 48. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ser un ningú

2 fonts, 1996.
No tenir personalitat.
Equivalent en castellà: Ser un don nadie.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 78. Edicions 62.
Ser molt poc valorat.
Lloc: Empordà.
Sabater i Costa, Robert (2021): D'abantes a Xurrencai. El parlar de l'Empordà «Frases fetes. S», p. 84. Gorbs Comunicació i Edicions.

Ésser un ningú (o un sant ningú, un no ningú)

1 font, 2007.
Ésser una persona que no té cap valor ni es mereix cap consideració (Am). | ésser un sant ningú (Ca), ésser un infeliç, ésser menyspreable, no ésser ben fi, no ésser ni tu ni vós, ésser poca cosa, ésser menys que hac (Val), ésser un no ningú.
No li ho consulteu, que és un ningú. | No t'ho agafis malament, això que t'ha dit en Robert: és un sant ningú! | És un infeliç: igual té que vingui que que no (Val).
Sinònim: Veg. tb. Ésser el noi ningú.
DICPC (2007): Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana (DICPC). Web.

Ésser un no ningú (o un ningú)

1 font, 1997.
Importància: no tenir-ne gens.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Poder», p. 114. Edicions 62.

Esser un noningú

1 font, 1996.
Persona sense títol ni personalitat.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1996): S'Unió de S'Arenal, 108 «Espigolant dins l'antigor (VIII). Infinitius», p. 24. S'Unió de S'Arenal.

Gran noningú!

1 font, 1999.
Alguns dels insults més freqüents.
Sinònim: Cap d'olla! | Cap de suro! | Cap de fava! | Bleda! | Curt de gambals! | Bosses tristes! | Pastanaga! | Torrapipes! | Bajoca! | Animal, fora s'ànima | Pitjor que lo que tiren | Beneit i cregut | Cuca! | Floreta! | Fonoll! | Pardal amb anses!
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IX. Llenguatge Sèrie B. Insult», p. 156. Hora Nova.

Ningú

1 font, 1936.
Es un ningú. No té cap importància la seva personeta. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Equivalent en castellà: Don Nadie.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1936): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0045 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369307». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Es un ningú. Sense pena ni glòria. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Equivalent en castellà: Don Nadie.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1936): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0045 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369307». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ser un ningú [o un no ningú]

1 font, 2008.
Ser una persona de cap valor.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.