Paremiologia catalana comparada digital

Ser un secall

11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1917.

Secall

4 fonts, 1917.
Persona molt magra.
Sinònim: Secardí.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De vida, de poca vida i de mitja vida. Gent de poca vida», p. 196. Editorial Gregal.
De: Balcells Mariné, Salvador.
Lloc: Prades.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0013 «Motius i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362720». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Home molt prim.
Lloc: Tortosa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Secall 4», p. 70. Edicions Polígrafa.
Persona molt prima.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (1996): Carrilet, 125 (1/11/1996) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «s»», p. 19. Revista Carrilet.

Ésser un secall (algú)

2 fonts, 2004.
Dit d'una persona molt seca.
Des que va passar aquella malaltia, aquell noi és un secall. Esperem que amb el temps vagi guanyant una mica de pes.
Sinònim: Ésser un sac d'ossos (algú), ésser un boixet (algú), ésser un clau (algú), més sec que un os.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Magre». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Dit d'una persona molt seca.
La teva xicota és un secall. A veure si li dius que mengi una miqueta més.
Sinònim: Ésser un sac d'ossos (algú), ésser un boixet (algú), ésser un clau (algú), més sec que un os.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Prim». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Magre, prim. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Estàs com un secall

2 fonts, 1992.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 6. Autoedició.
Prim.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Expressions personals», p. 165. Servei Local de Català de Tortosa.

Estàs com un secall!

1 font, 2020.
Molt prim.
Lloc: Freginals (Montsià).
Bonfill Cerveró, Carla (2020): Guia de Freginals «Refranys i dites», p. 198. Diputació de Tarragona.

Secai

1 font, 1918.
Secai: secall. A un sec. De: Ausellé i Rigau, Joaquim; Carreras y Artau, Tomás.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0012 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362383». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.