Paremiologia catalana comparada digital

De cara a la paret

24 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1910.

Morir de cara a la paret

5 fonts, 1919.
Moriràs de cara a la paret.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Frases fetes». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2318», p. 242. Columna Edicions.
De: Lledós, Domingo.
Lloc: Agramunt.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0038 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368034». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 233. Edicions Polígrafa.
Encara que en aquest món desgraciat el que comença, perquè tot és començar, del fet material de anar per mals camins, no s'en té de treure la conseqüència forçosa que es tingui de acabar malament, perquè pot arribar un dia que vingui una esmena i fer tornar les coses al seu centre, i per això quan es diu que algú va per mals camins, no es passa ni es vol passar de voler dir que fà una vida que el pot portar a tenir un mal fi i a morir de cara a la paret… (cont.).
Nogués, Xavier; Pujols, Francesc (1919): La Catalunya pintoresca «Anar per mals camins». José J. de Olañeta, Editor.

De cara a la paret

3 fonts, 1967.
Quan algú no es porta bé se li diu això.
Lloc: Solsona.
Arza i Rovira, Júlia (1998): Web tu, Mira'm «Frases i expressions de tots colors. De mestres i alumnes - http://www.xtec.cat/~jarza/frasfete.htm». Web.
I com que en aquest país, canviar els mobles de la iaia fa pànic, ha calgut agafar tots i cadascun dels partits i partidets, posar-los en fila de cara a la paret, i fer-los copiar cent vegades: […].
Grau, Anna (1998): Avui «Passos perduts. Alcaldes per galtes», p. 64. L'Avui / El Punt Avui.
Càstig que es dóna a l'infant, ordenant-li que es posi de cara a la paret.
Lloc: Falset.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara a la paret (de)», p. 207. Edicions Polígrafa.

Moriràs de cara a la paret

3 fonts, 1967.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 318. Autoedició.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 207. Edicions Polígrafa.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 288. Editorial Antinea.

De cara a la paret i cagat de mosca

1 font, 1991.
Lloc: Alcanar.
Muñoz i Ramos, Isidre (1991): Primer recull del cançoner canareu «Dites», p. 28. Cooperativa Gràfica Dertosense.

Morir-se cara a la paret

1 font, 1994.
Acabar la vida sol.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «5. Tardor. 5.4.1. La mort. Frases fetes sobre la mort (o darrer sospir, o darrer viatge», p. 146. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Morirá de cara à la paret

1 font, 1918.
De: Leonor, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0016 «107 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1360591». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Morirá de cara a la paret com los llargandaixos

1 font, 1921.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Torreserona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Morirás de cara a la paret

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 274, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Morirás de cara á la paret

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Morirse ú cara a la paret

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 173. Editorial Arte y Letras.

Posar (algú) de cara a la paret

1 font, 1985.
Castigar un infant obligant-lo a romandre de cara a la paret.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Cara», p. 56. Editorial Pòrtic, accepció 1.
Fig. Afusellar-lo, executar-lo.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Cara», p. 56. Editorial Pòrtic, accepció 2.

Posar de cara a la paret

1 font, 1981.
—Senyoretes, m'obligaran vostès a posar-les de cara a la paret! —amenaçà el bisbe.
Lloc: Mequinensa.
Moncada i Estruga, Jesús (1981): Històries de la mà esquerra «Debat d'urgència», p. 99. Edicions de la Magrana.

Posar el cristo de cara a la paret

1 font, 2019.
Solanes i Salaric, Vador (2019): «https://twitter.com/vador63/status/1118892055277834240». Twitter.

Quedar-se cara a la paret

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1031», p. 690. Columna Edicions.

Quedarse cara a la paret

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 227. Editorial Arte y Letras.