Paremiologia catalana comparada digital

Ser un taujà

31 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1805.

Taujá

4 fonts, 1805.
S. m. home incult, y rústic.
Equivalent en castellà: Paleto.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Taujá», p. 353.
S. m. home incult, y rústic.
Equivalent en llatí: Idiota.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Taujá», p. 353.
Un que riure pro es deixa anganyar. De: Ausellé i Rigau, Joaquim; Carreras y Artau, Tomás.
Sinònim: Tarlá.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0012 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362383». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Tonto peresós. Camina tot taujá, peresosament.
Lloc: Manresa.
Sarret i Arbós, Joaquim (1901): Ethologia de Manresa «Vocables moderns», p. 216. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en castellà: Babazorro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en castellà: Bozal.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en castellà: Madeja.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en castellà: Paleto.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en castellà: Palurdo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en castellà: Patan.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en castellà: Pollino.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en castellà: Sandio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en castellà: Zafio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en castellà: Zopenco.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en francès: Faquin.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en francès: Fat.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en francès: Ignorant.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en francès: Malautru.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en francès: Mauvais sot.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en italià: Balordo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en italià: Moccione.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en italià: Sciosso.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.
S. m. Home incult y rústic ó tònto.
Equivalent en llatí: Idiota.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Taujá», p. 862. Impremta de Josep Torner.

Ser un taujà

3 fonts, 1922.
Equivalent en castellà: Ser un patán, palurdo.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 260. Editorial Diàfora.
Sinònim: Ser un babau, ser un sòmines, ser un llonze.
Equivalent en castellà: Ser un papanatas.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 160. Editorial Claret.
Una vegada era una dona que només tenia un xicot una mica taujà que es deia Maimís, i vivien en una casa dels Escorralots de Bellpuig.
Serra i Boldú, Valeri (1922): Aplec de rondalles «En Maimís», p. 70. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Taujà

3 fonts, 1970.
Equivalent en castellà: Alma de Dios.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 212. Editorial Pòrtic.
Sinònim: V. Tanoca 2.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Tanoca», p. 214. Editorial Pòrtic.
L'home grosser, gandul, picardiós.
Lloc: Prats de Lluçanès.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Taujà», p. 42. Edicions Polígrafa.

Ésser un taujà

1 font, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 213. Editorial Millà.

Taujà, taujana

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona rústica, pagesa, sense malícia i no gaire intel·ligent.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «T», p. 160. Editorial Trabucaire.