Paremiologia catalana comparada digital

Si ho ha dit al sord, no ho ha dit al peresós

10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1847.

Si ho ha dit al sord, no ho ha dit al peresós

5 fonts, 1926.
Es diu referint-se a algú que demostra molta diligència quan li manen o recomanen alguna cosa que li convé.
Del anar no'ns cal parlar, que si ho dix al sort, no ho dix al pereós, Muntaner Cròn., c. 106.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Sord Refr. d)». Editorial Moll.
Es diu referint-se a algú que demostra molta diligència quan li manen o recomanen alguna cosa que li convé.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Sord», p. 101. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 1404», p. 180. Columna Edicions.
Hi ha més esperança que es facen les coses per la intermediació d'un sord que d'un malfaener, que sabem que no les farà.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 512. Web.

Si ho ha dit al sord / no ho ha dit al peresós

1 font, 1970.
Lloc: Maldà.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sord, sorda», p. 177. Edicions Polígrafa.

Si ho ha dit al sord, / no ho ha dit al peresós

1 font, 1966.
Dita popular de caràcter sentenciós.
Lloc: Igualada.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Aforisme», p. 86. Edicions Polígrafa.

Si ho ha dít al sòrt no ho ha dít al peresós

1 font, 1865.
Loc. fam. Denota que algú es mòlt diligent en aprofitar la ocasió quant li diuhen lo que li convé ó agrada.
Equivalent en castellà: No lo dijo á sordos.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Sort, da», p. 613. Hermanos Espasa, Editores.
Loc. fam. Denota que algú es mòlt diligent en aprofitar la ocasió quant li diuhen lo que li convé ó agrada.
Equivalent en llatí: Audienti grata.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Sort, da», p. 613. Hermanos Espasa, Editores.

Si ho ha dit al sòrt, no ho ha dit al peresòs

1 font, 1847.
Exp. que algú es diligènt en aprofitar la ocasió, cuant li doiuhen lo que li convé.
Equivalent en castellà: No lo dijo á sordos.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Sòrt», p. 25. Agencia Médica Catalana.