Paremiologia catalana comparada digital

Sol que pica, aigua segura

25 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1980.

Sol que pica, aigua segura

20 fonts, 1980.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «El temps», p. 41. Editorial Sargantana.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Sol», p. 260. Edicions Tres i Quatre.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «EL SOL I LA LLUNA», p. 8. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Això diuen.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Sol», p. 634. Web.
El rei dels núvols, el cumulonimbus, es té ben identificat per la gent de camp p de mar. Són uns núvols que neixen com a cúmuls i van creixent amb el pas de les hores. Sovint podem veure a mig matí d'estiu un nuvolet amb forma de coliflor enmig d'un cel serè i amb un sol de justícia, que anirà fent-se gran fins a descarregar un bon xàfec de mitja tarda. Tot i que també pot quedar-se només en un núvol de bon temps, un cúmulus humilis.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Octubre. Mirant el cel», p. 153. Columna Edicions.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 99. Editorial l'Esquer.
Es diu que el sol pica quan escalfa més del normal en l'època.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. El sol», p. 25. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 42. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.8. Patologia per agents físics. Calor. Sol», p. 252. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «S», p. 321. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Sàlvia (2010): Poesia infantil i juvenil «Dites populars i refranys del sol». Web.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Pluja», p. 33. J. Huguet Pascual, editor.
En alguns indrets de la cosata se l'anomena també sol de trons. Hi ha dies a l'estiu en què la intensitat del sol és tal, que la calor sembla que ens ofegui. Això provoca una forta evaporació que ens pot dur un ruixcat cap a la tarda.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. La volta del cel. Sol», p. 60. Editorial Noray.

Sol que pica, pluja forta

2 fonts, 1999.
Del sol, quan pica més del normal pel temps en que estem, assenyalant tempesta.
Sinònim: És sol de grop.
Font: Tots els refranys catalans.
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Del temps i del mar», p. 98. Brau Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. El sol», p. 25. Edicions 62.

Sol que pica aigua segura

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Sol que pica, pluja porta

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. La pluja», p. 89. Garsineu Edicions.