Paremiologia catalana comparada digital

Soldat de peu

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.

Quedar-se soldat d'a peu

3 fonts, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 133. Editorial l'Esquer.
Sense res.
Font: PR, FX, G, ME.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 167. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Peu», p. 210. Universitat Miguel Hernández.

Soldat de peu

2 fonts, 2004.
Soldat del cos d'infanteria.
Tan sols arribà a soldat de peu.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Infant». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Soldat del cos d'infanteria.
En Miquel ja és un soldat de peu.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Soldat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Quedar-se soldat a peu

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

Quedarse soldat d'a pèu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. Q», p. 340. Editorial Arte y Letras.