Paremiologia catalana comparada digital

Sucre cada dia, amarga

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Sucre cada dia, amarga

5 fonts, 1926.
Vol dir que les coses bones, si es prodiguen o repeteixen massa, arriben a desagradar o cansar.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Sucre Refr. b)». Editorial Moll.
Vol dir que si cada dia et donen allò que tant t'agrada, t'arriba a embafar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Refranys», p. 374. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Tot cansa, inclús les millors coses.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 154. Web.
Equivalent en francès: Du sucre tous les jours, paraît amer.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La cuina i la taula / La cuisine et la table», p. 172. Robert Morel Editeur.

Cada dia dolç, amarga

1 font, 1979.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1979): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Sucre tots dies amarga

1 font, 1992.
Sinònim: Cada dia cols, amarguen.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 1524», p. 209. Columna Edicions.