Ve d'una expressió similar que deia el rector quan la missa es feia en llatí i tots els feligresos es posaven drets.
Sursum corda
20 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1890.
Sursum corda
4 fonts, 1968.
[…] ni acusació, ni enlairament ni ensorrada, ni depreciació ni exaltació, ni 'miserere' ni 'sursum corda', ni fer l'article ni portar la contra, ni apologia ni diatriba, ni elogi ni invectiva, ni gust ni disgust, ni tot blanc ni tot negre…
I això ho han de fer els negociadors, amb rigor i solvència, perquè segur que no vindrà el salvador o el sursum corda a arreglar-ho tot.
Sursumcorda
3 fonts, 1926.
M. usat en frases negatives o dubitatives per a designar emfàticament una persona molt elevada, de la major categoria. És paraula d'ús exclusivament familiar o d'exageració en certa manera humorística, encara que s'usi parlant amb irritació. Etim.: pres de la locució «sursum corda», 'amunt els cors', usada en el prefaci de la missa.
Encara que vingui el sursumcorda a parlar per tu, no et perdonaré | Quan ell parla, ni el sursumcorda gosa piular.
Veg. I. Sursum corda!
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
«Sumsum corda» [deia el capellà a missa] —Estiro de la corda [deien els escolanets —amb veu molleta—]
1 font, 1995.
Tornaveus.
Font: MR.
Cago'n el sursum corda!
1 font, 2011.
No Consorte, com deia el paper aquell, cago'n el sursum corda!
Creure's el sursum corda
1 font, 2008.
Que ningú el pot piular quan parla.
El «sursum corda»
1 font, 1928.
Frase treta del prefaci de la Missa. Se li dóna un significat com si correspongués a un personatge vivent de gran poder i gran influència.
Tal cosa no passarà ni que vingui el «sursum corda».
És del sunsum corda
1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Ets capás d'empipar al «Sursum corda»
1 font, 1890.
Fer-li sursum corda
1 font, 1992.
No aixecar-lo (o no salvar-lo) ni el sursum corda
1 font, 2018.
Vol expressar que ni tots els esforços són prou per aixecar l'ànim d'una persona abatuda que passa per una situació difícil.
No conéixer ni al súrsum corda
1 font, 2017.
No l'aixeca ni el sursum corda
1 font, 1992.
No li valdrá 'l sursum corda
1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Sumsumcorda
1 font, 2011.
M. A Cerdanya és un mot pejoratiu que designa emfàticament, més que una persona important per la seva categoria social elevada, càrrec polític o directiu, etc., el seguici que té al darrere, la gent que el segueix amb alguna finalitat interessada.
A l'inauguració hi via l'arcalde i tot el sumsumcorda: el secretari, els consejals, el capellà, el mestre, el sargento de la Gordi Civil…
Lloc: Cerdanya.