Paremiologia catalana comparada digital

Sursum corda

17 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1890.

Sursum corda

4 fonts, 1968.
Ve d'una expressió similar que deia el rector quan la missa es feia en llatí i tots els feligresos es posaven drets.
[…] ni acusació, ni enlairament ni ensorrada, ni depreciació ni exaltació, ni 'miserere' ni 'sursum corda', ni fer l'article ni portar la contra, ni apologia ni diatriba, ni elogi ni invectiva, ni gust ni disgust, ni tot blanc ni tot negre…
I això ho han de fer els negociadors, amb rigor i solvència, perquè segur que no vindrà el salvador o el sursum corda a arreglar-ho tot.

Sursumcorda

2 fonts, 2001.
Veg. I. Sursum corda!
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

«Sumsum corda» [deia el capellà a missa] —Estiro de la corda [deien els escolanets —amb veu molleta—]

1 font, 1995.
Tornaveus.
Font: MR.

Cago'n el sursum corda!

1 font, 2011.
No Consorte, com deia el paper aquell, cago'n el sursum corda!

Creure's el sursum corda

1 font, 2008.
Que ningú el pot piular quan parla.

És del sunsum corda

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).

Ets capás d'empipar al «Sursum corda»

1 font, 1890.

Fer-li sursum corda

1 font, 1992.

No aixecar-lo (o no salvar-lo) ni el sursum corda

1 font, 2018.
Vol expressar que ni tots els esforços són prou per aixecar l'ànim d'una persona abatuda que passa per una situació difícil.

No conéixer ni al súrsum corda

1 font, 2017.

No l'aixeca ni el sursum corda

1 font, 1992.

No li valdrá 'l sursum corda

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.

Sursum corda! —Sursum merda: ara que la tenia, me l'has feta perdre

1 font, 1992.