Paremiologia catalana comparada digital

Tant de bé li ha fet Déu!

13 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1968.

Tant de bé li ha fet Déu

5 fonts, 1996.
Es diu quan s'ha mort algú que patia molt i no tenia cura.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules. La mort», p. 387. Editorial Gregal.
Dit en ocasió d'una mort després d'un llarg procés dolorós.
Ha mort aquest matí; tant de bé li ha fet Déu, pobre; ja ha patit prou.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Mort (adj.)». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Tanta gràcia n'ha fet Déu.
Font: Hem perdut l'Oremus.
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Diguem el que volem dir. Frases fetes i altres expressions comentades», p. 194. Brau Edicions.
Es diu a propòsit d'un que ha mort després d'una llarga malaltia o després d'haver anat quedant fet un poca cosa. Altres fórmules de condol: «Al cel sia», «Al cel ens puguem veure», «Déu l'hagi perdonat».
Ha mort després de deu anys de malaltia: tant de bé li ha fet Déu.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 311. Llibres de l'Index, S.A..
Dit en ocasió d'una mort després d'un llarg procés dolorós.
Sinònim: Veg. tb. Déu l'hagi perdonat.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 334. Edicions 62.

Tant de bé li ha fet Déu!

4 fonts, 1979.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 563», p. 128. Columna Edicions.
Quan li donen la notícia de la defunció d'algú que ha tingut una llarga malaltia (mentre anava patint, la gent li desitjaven «un bon cel»).
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLII. Més expressions del pare», p. 157. Llibres de l'Index, S.A..
Altres expressions també usades a casa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIII. Les exclamacions de casa», p. 172. Llibres de l'Index, S.A..
Es diu d'algú que ha mort després d'estar molt de temps malalt.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «exclamacions», p. 54. Editorial Millà.

Tant de bé li faci Déu

1 font, 1968.
Expressions d'us en parlar dels difunts.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Enterrament», p. 75. Edicions Polígrafa.

Tant de bé que Déu ha fet!

1 font, 1985.
Es diu quan mor un malalt crònic, un subnormal, un boig, etc., que patien i feien patir molt, sense esperances de guariment.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Déu», p. 82. Editorial Pòrtic.

Tanta graci li ha fet Déu

1 font, 2017.
Té el sentit que Déu li ha fet un favor emportant-se'l i no deixant-lo patiramb la malaltia o el sofriment que turmentava el difunt abans de morir-se. S'utilitza encara per donar el condol.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 254. Salvat, S.A. de Ediciones.

Tanta gràcia n'ha fet Déu

1 font, 2012.
Sol dir-se quan s'ha mort algú que feia molt temps que estava malalt i amb sofriments. Usem aquesta frase amb molt de seny.
Sinònim: Tant de bé li ha fet Déu.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Diguem el que volem dir. Frases fetes i altres expressions comentades», p. 194. Brau Edicions.