Paremiologia catalana comparada digital

Tant segat, tant garbejat

Anar acabant les feines i no deixar-les a mig fer.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.4. Feines - Eines i estris», p. 219. Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La roda de la fortuna. Equilibri», p. 226. Edicions Tres i Quatre.
Garbejar és l'acció de traginar, generalment a llom de les bèsties, les garbes des del camp fins a l'era on es farà la batuda.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La collita. Garbejar, garba, garberes, cavallons», p. 56. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. T», p. 67. Consell de Mallorca.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 21. Editorial l'Esquer.
Dobler que entra, dobler que surt.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Agricultura. Feines», p. 149. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 325. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Del segar», p. 78. J. Huguet Pascual, editor.