Renyar algú i ferir-lo.
Son pare li va tirar el rall; ja estava fart que no estudiara gens.
Sinònim: Mossegar fondo.
Lloc: Comarques de Castelló.
Seduir, conquistar.
Els jóvens tiren el rall a vore si pesquen alguna cosa i poden afonar el suret.
Un altre art era el 'rall', xàrcia llancívola. Empra l'expressió en parlar sobre la por a la mort.
[…] pero á la mòrt sí que li'n devém tindre, perqu'ella no avisa á casi nengú, y á molts estant bòns y sans, ó siga menjant bé y cagant fòrt, els ha tirat el rall y sense saber còm, s'els ha emportat al atre barrio.
Font: Martí y Gadea 19908a:304.
Posar-se a festejar.
Lloc: Dénia (Marina Alta).
Font: Lemos 2008:87.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).