Paremiologia catalana comparada digital

Tirar-se al coll

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1996.

Tirar-se al coll (d'algú)

4 fonts, 1996.
Abraçar-se impulsivament a algú.
El primer dia que el varen anar a veure al pensionat, se'ls va tirar al coll plorant i dient que volia marxar amb ells.
Sinònim: Tirar-se als braços (d'algú), saltar al coll (d'algú).
Font: R-M.
Abraçar-s'hi impulsivament.
El dia que vam anar a vore'l al campament, se'ns va tirar al coll plorant, que volia vindre-se'n amb nosaltres.
Lloc: Comarques de Castelló.
Agredir.
La germana se li va tirar al coll, i si no l'agarren, l'ofega.
Lloc: Comarques de Castelló.
Quan va veure arribar el seu fill, se li va tirar al coll i el petonejava.
Lloc: Vic (Osona).
Abraçar-s'hi impulsivament.
Sinònim: Llançar-se als braços.

Tirar-se al coll

2 fonts, 2006.
Abraçar-s'hi impulsivament.
Abraçar-s'hi impulsivament.
Lloc: Marina Baixa.

Tirar-se al coll (una cosa)

1 font, 2017.