Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1192. Editorial Selecta-Catalonia.
Tocar una dona, tocar un escorpí
9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1900.
Tocar una dona, tocar un escorpí
4 fonts, 1936.
A banda d'aquesta funció pràctica, els refranys també són exagerats i irònics, perquè —igual que passa amb els acudits— són l'expressió d'una debilitat.
La dona apareix també, de forma usual, citada al costat del bestiar i comparada amb els animals, especialment els domèstics que viuen a casa o els que treballen amb els homes al camp, o bé els que tenen a veure amb el ramat. Es fan comparacions entre les característiques de tots dos, tot subratllant els comportaments inadequats de la dona, similars al de la bèstia, i fins i tot pitjors.
Tocar fembra és tocar escorpí
1 font, 1992.
Tocar fémbra és tocar scorpí
1 font, 1915.
Font: Sal.
Tocar fembra és tocar scorpí
1 font, 2004.
Potser el problema no és tant el matrimoni com les dones mateixes, com s'ha vist al llarg d'aquestes pàgines.