Adj. Que arriba tard.
Per una esgarrifança tocatardana, Carner Bonh. 103 | Romangué fora de la cortina amb altres tocatardans, Roig Flama 60 | El tocatardà s'atansava de pressa, Espriu Anys 81.
Equivalent en castellà: Retardado | Retrasado.
Tocatardà
12 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1857.
Tocatardà
3 fonts, 1926.
L'home que sempre fa tard.
Lloc: Espluga de Francolí.
Jo era el més puntual i tu el més tocatardà, jo el que portava les camises més emmidonades i tu les més rebregades.
Toca-tardà
2 fonts, 1915.
Un que arriba tard a tots els actes. Corrent. De: Puig i Bosch, Ramon.
Sempre és toca-tardà, fulano.
Lloc: Avinyonet del Penedès.
Persona que fa tard sempre. Que no arriba mai a l'hora. De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Avinyonet del Penedès.
A Castelló de Farfanya, lo toca-tardà que per Pasqüestes no ha anat a cumplir parroquia encara, lo dia que hi va ha de soportar que li tiren cendra quan passa pel carrer.
Lloc: Castelló de Farfanya.
Ser tocatardà
1 font, 1968.
La nostra cordialitat és difñicil i vergonyosa, la portem amagada, és tocatardana, però segura i incondicional, perquè del recel passem a l'embadaliment.
Ser tocatardà, -dana
1 font, 1968.
Que es lleva tard, dormilega, toca-son. Tardà a fer les coses.
Tocatardá
1 font, 1857.
Equivalent en castellà: Posma.
Tocatardà tocatardana
1 font, 2014.
Que sempre arriba tard.
Tocatardà, tocatardana
1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que sempre arriba tard.
Un tocatardà
1 font, 2021.
Que s'aixeca tard.