Paremiologia catalana comparada digital

Tos de gos

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1917.

Tos de gos

4 fonts, 2004.
Quan en una grip o refredat es tenia tos molt seca se'n deia «tos de gos».
Lloc: Ogassa (Ripollès).
Anglada i Cambras, Josep M (2014): Romànic i Carbó. El Ripollès en miniatura «Mots de l'època. Paraules compostes. Expressions o frases curtes -- https://miniaturesimaquetes.blogspot.com/2014/02/mots-de-lepoca.html». Blogger.
La (tos) que té un so sec, sense ressonància.
Quina tos de gos que tens! Vés a la farmàcia a comprar un xarop!
Sinònim: Tos seca.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Tos». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Dit de la tos seca, que es caracteritza per ressonar fortament.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Tos de gos», p. 263. Brau Edicions.
Loc. nom. [MD]. → Tos seca 1.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «tos 2». Institut d'Estudis Catalans.

Tós de gós

1 font, 1917.
Tambe es tós seca i molestosa. De: Rocas i Romanguera, Irene.
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0022 «58 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361596». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.