Paremiologia catalana comparada digital

Tothom es casa i jo em miro l'ase

28 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1910.

Tothom es casa i jo em miro l'ase

9 fonts, 1987.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El matrimoni», p. 54. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2304», p. 767. Columna Edicions.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IV. L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 217. Llibres de l'Index, S.A..
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Ases, matxos i mules», p. 113. Editorial Millà.
S'atribueixen a la noia que veu casar totes les amigues.
Sinònim: Tothom es casa i jo em miro l'ase; i jo, que casar-me no puc, em miro el ruc | Tothom es casa; i jo que no puc, em miro el ruc. Tothom s'amonesta i jo em miro la bèstia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 245. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 25. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.
A la noia que veu casar totes les amigues del seu temps, se li diu això impietosament.
Sinònim: Tothom es casa; i jo que no puc, em miro el ruc.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Bèsties de peu rodó. Ruc, somera», p. 127. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Tothom es casa i jo no puc, em miro el ruc

4 fonts, 1989.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El matrimoni», p. 54. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Qui s'ho pensa molt, no ho fa perquè s'adona de la pèrdua de llibertat que suposa.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «El matrimoni i l'amor», p. 55. Editorial de Vecchi.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.

Tothom és a casa i jo no puc, em miro el ruc

2 fonts, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 31. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 67. Web.

Tothom es casa i jo em miro l'ase; i jo, que casar-me no puc, em miro el ruc

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «Els amors», p. 41. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
S'atribueixen a la noia que veu casar totes les amigues.
Sinònim: Tothom es casa i jo em miro l'ase | Tothom es casa; i jo que no puc, em miro el ruc. Tothom s'amonesta i jo em miro la bèstia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 245. Edicions 62.

Tot-hom es casa, i jo miro l'ase

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 56 (1 de setembre de 1928) «Refraner. XLI. L'ase i els homes», p. 291. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Tot-hom es casa, i jo que no puc, em miro el ruc

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 56 (1 de setembre de 1928) «Refraner. XLI. L'ase i els homes», p. 291. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Tothom es casa i aquell es quedarà mirant l'ase

1 font, 2020.
Referit als que es van quedant solters.
Lloc: Vilella Baixa (Priorat).
PCCD / Fernández Mestre, Francesc (2020): Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) «Formulari». Web.

Tothom es casa i jo miro l'ase: i jo, que casar-me no puc, em miro el ruc

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1195. Editorial Selecta-Catalonia.

Tothom es casa, / i jo em miro l'ase

1 font, 1937.
A una noia que veu casar totes les amigues del s«u temps, impiadosament se li atribueix.
Sinònim: Tothom es casa; / i jo, que no puc, / em miro el ruc.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 55 (Any II, 13-febrer-1937) «Folklore de la pagesia. Ruc, somera», p. 218. Revista Curiositats de Catalunya.

Tothom es casa, i jo em miro l'ase

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1103. Editorial Selecta-Catalonia.

Tothom es casa; / i jo, que no puc, / em miro el ruc

1 font, 1937.
A una noia que veu casar totes les amigues del s«u temps, impiadosament se li atribueix.
Sinònim: Tothom es casa, / i jo em miro l'ase.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 55 (Any II, 13-febrer-1937) «Folklore de la pagesia. Ruc, somera», p. 217. Revista Curiositats de Catalunya.

Tothom es casa; i jo que no puc, em miro el ruc

1 font, 1987.
A la noia que veu casar totes les amigues del seu temps, se li diu això impietosament.
Sinònim: Tothom es casa i jo em miro l'ase.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Bèsties de peu rodó. Ruc, somera», p. 126. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Tothom es casa; i jo que no puc, em miro el ruc. Tothom s'amonesta i jo em miro la bèstia

1 font, 1999.
S'atribueixen a la noia que veu casar totes les amigues.
Sinònim: Tothom es casa i jo em miro l'ase | Tothom es casa i jo em miro l'ase; i jo, que casar-me no puc, em miro el ruc.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 245. Edicions 62.

Tothom se casa / y jo miro l'ase

1 font, 1910.
Quan una fadrina ne veu casar moltes d'altres y ella 's va quedant per vestir sants.
Sinònim: Quedarse per vestir sants | Tothom se casa, / y jo, que no puch, / me miro'l ruch.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Modismes», p. 24. L'Avenç.

Tothom se casa, / y jo, que no puch, / me miro'l ruch

1 font, 1910.
Quan una fadrina ne veu casar moltes d'altres y ella 's va quedant per vestir sants.
Sinònim: Quedarse per vestir sants | Tothom se casa / y jo miro l'ase.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Modismes», p. 24. L'Avenç.