Embrunir-se lleugerament la pell per efecte del sol.
Hauries d'anar a la platja per trencar el color.
Trencar el color
13 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1961.
Trencar el color
5 fonts, 1996.
Començar una fruita a prendre color.
Les pomes ja comencen a trencar el color, però encara trigaran a ésser madures.
Font: R-M.
Loc. v. [LC]. [Una malaltia, una sensació] fer perdre color de cara [a algú].
La malaltia li ha trencat el color.
Quan li van comunicar la notícia del traspàs del familiar, va trencar el color i es va haver d'asseure per no marejar-se.
Lloc: Vic (Osona).
Començar una fruita a prendre color.
Sinònim: Enverar, verolar, verolejar.
Empal·lidir.
Sinònim: Veg. Canviar de color 1.
Un color barrejat amb un altre.
Trencat de color
2 fonts, 2014.
Amb mala cara, fent carussa.
Sinònim: Groc com un ciri | Groc com un pet | Groc com un aliacrà | Groc com un pet de porc.
Tenir el color trencat
1 font, 1961.
S'ha de medicar.
Lloc: Esparreguera.
Tenir un color trencar (de cara)
1 font, 2018.
Esblanqueït.
Tenir un color trencat
1 font, 2018.
Esblaimat (sense color, d'un color poc viu).
Trencar-se-li el color (a algú)
1 font, 2004.
Una emoció, una malaltia, fer perdre el color.
En oir la mala nova se li va trencar el color i semblava que anava a desmaiar-se / Amb la notícia que li vas donar se li va trencar el color de la cara.
Sinònim: Mudar de color, tornar-se de mil colors.
Font: R-M / *