Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1060. Editorial Selecta-Catalonia.
Un ou, mal haja qui el cou
11 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1951.
Un ou, malhaï qui el dóna, malhaï qui el cou
3 fonts, 1951.
Un ou, mal haja qui el cou
2 fonts, 1992.
Mal haja, pronunciat «mal hai».
Sinònim: Anar més just (o estret) que les calces d'un capellà.
Sinònim: L'ou demana sal | Un ou, una fura se'l menja.
Un ou, 'malai' ['mal haja'] qui el cou!
1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Un ou, mal any qui el cou
1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Lloc: Lleida (Segrià).
Lloc: Lleida (Segrià).
Un ou, mal haigui qui el cou
1 font, 2017.
Qui menja només un ou gairebé segur que passa misèria; com a mínim en calen dos. Potser faci referència, també, als genitals masculins.
Lloc: Cerdanya.
Un ou, malai qui el cou
1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.