Paremiologia catalana comparada digital

Uns manen i altres menen

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1900.

Uns manen i altres menen

3 fonts, 1914.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVIII. La roda de la fortuna. El desequilibri», p. 138. Pagès Editors.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «U», p. 51. Autoedició.
Equivalent en castellà: Unos van y otros siguen.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. U», p. 839. Antoni López, Editor.

Los uns manen e los altres menen

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 61. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Uns manan, y altres menan

1 font, 2021.
Uns manan y. 26-8-1879.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_2005.jpg. Manuscrit.

Uns manen i altres creuen

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Manar 4», p. 64. Edicions Polígrafa.

Uns manen, altres menen

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 740», p. 782. Columna Edicions.