Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1109. Editorial Selecta-Catalonia.
Val més dir «madona mengem», que «senyora dejunem»
8 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1918.
Val més dir «Madona, mengem», que «Senyora, deixa-me'n»
2 fonts, 1951.
Val més dir: «Madona, mengem» que «Senyora, deixa-me'n»
2 fonts, 1936.
Val més dir «madona mengem», que «senyora dejunem»
1 font, 1993.
Es diu al·ludint als qui volen figurar com a senyors i no tenen mitjans econòmics proporcionals a llur pretensió (D.).
Val més dir madona mengem que dir senyora dejunem
1 font, 1992.
Val més dir madona mengem, que senyora dejunem
1 font, 1984.
En hi ha que volen figurar i no poden.
Lloc: Menorca.
Val mes dir madòna menjèm, / que dir senyora dejunèm
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.