Paremiologia catalana comparada digital

Val més jeure un dia de més que un de menys

8 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1951.

Val més jeure un dia de més que un de menys

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1074. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.

Val més jeure un dia de més que una hora de manco

2 fonts, 1984.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 918», p. 674. Columna Edicions.
Val més pecar de previsor, que d'impulsiu.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 235. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Val més jaure un dia de més que una hora de menys

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La peresa», p. 62. Pagès Editors.

Val més jeure un dia de més que un dia de manco

1 font, 2008.
Cal evitar una recaiguda en una malaltia per no voler estar un dia més al llit.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.2. Parts del dia. 3.3.2.2. Dia i nit. Avui i demà. Refranys», p. 134. Editorial Moll.

Val més jeure un dia de més que un dia de menys

1 font, 1999.
Recomana prudència per estalviar una recaiguda.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 292. Edicions 62.

Val més jeure un dia de més, que una hora de manco

1 font, 1993.
Es diu per evitar una recaiguda quan s'ha sofert una malaltia que ha obligat a jeure.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1550 Jeure», p. 214. Institut Menorquí d'Estudis.