Paremiologia catalana comparada digital

Val més ser magre amb robustesa que gras amb feblesa

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1900.

Val més ser magre amb robustesa que gras amb flaquesa

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1088. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 302. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Gros / Prim / Alt / Petit», p. 229. Universitat Miguel Hernández.

Val mès estar magre ab robustèsa, que generós ab flaquèsa

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Seco y no de hambre, mas recio es que alambre.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XI. Temperament. Constitució», p. 307. Centre Excursionista de Catalunya.

Val més estar magre amb robostesa / que gamós amb flaquesa

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Flaquesa», p. 165. Edicions Polígrafa.

Val més estar magre amb robustesa, que generós amb flaquesa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 159», p. 636. Columna Edicions.

Val més ser magre amb robustesa que gras amb feblesa

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «I. El cos humà. La bellesa corporal», p. 17. Pagès Editors.