Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Vell, vella Refr. e)». Editorial Moll.
Vell, pobre i boig són tres mals que no fan goig
12 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1900.
Vell, pobre i boig, són tres mals que no fan goig
2 fonts, 1926.
Equivalent en francès: Vieux, pauvre et fou sont trois maux qui répugnent.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Vell tonto, pobre i boig són mals que no fan goig
1 font, 1992.
Sinònim: La més mala malaltia són els anys | Vell i boig | Com més vells, més boigs.
Vell, pobre babau i boig són mals que a ningú fan goig
1 font, 2003.
Vell, pobre i boig són tres mals que no fan goig
1 font, 2018.
En el mateix sentit de conformació i resignació.
Vell, pobre i boig, / són tres mals que no fan goig
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Vieux, pauvre et fou, / sont trois maux qui ne plaisent pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vell, sonso, pobre y boig, / quatre mals que no fan goig
1 font, 1969.
Vell, tonto, pobre i boig, / quatre mals que no fan goig
1 font, 1970.
Vell, tonto, pòbre y bòtj, son mals que no fan gòtj
1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Basta ser viejo, para estar enfermo.
Equivalent en castellà: Vejez, mal deseado es.
Equivalent en llatí: Senectus ipsa, morbus est.