Paremiologia catalana comparada digital

Vell verd

17 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Vell verd

9 fonts, 1926.
Vell que conserva inclinacions amoroses impròpies de la seva edat.
És aquell que conserva inclinacions sexuals impròpies de la seva edat.
Persona que conserva inclinacions galants impròpies de la seva edat / vell que conserva inclinacions amoroses impròpies de la seva edat.
El senyor Miquel, que té setanta anys, empaita les dependentes: és un vell verd.
Sinònim: Ésser un marrà, ésser un porc.
Persona que conserva inclinacions galants impròpies de la seva edat / vell que conserva inclinacions amoroses impròpies de la seva edat.
En Jaume és un vell verd: sempre mira les dones amb delit.
Sinònim: Ésser un marrà, ésser un porc.
Sinònim: Allò (o el) que no es fa de pollí es fa de rossí.
Equivalent en castellà: Viejo verde.
Persona d'edat que fa galanies, o és amant de certes distraccions pròpies de la joventut.
Vell que entaula converses indecoroses i té dites indecents.
Lloc: Cat.
Era un ull verd i sempre feia brometa amb les noies.
Lloc: Vic (Osona).
Obscè, pervertit. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Que són libidinosos.
Es diu a (d')un home ja gran però que només pensa en les dones.

Ésser un vell verd

2 fonts, 1949.
Inclinacions galants impròpies de l'edat.

Ser un vell verd

2 fonts, 1997.
Ser un vell que encara conserva inclinacions sexuals.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Vell Verd

1 font, 1997.
Home libidinós ja gran.