Paremiologia catalana comparada digital

Vell verd

12 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1949.

Vell verd

6 fonts, 1970.
És aquell que conserva inclinacions sexuals impròpies de la seva edat.
Persona que conserva inclinacions galants impròpies de la seva edat / vell que conserva inclinacions amoroses impròpies de la seva edat.
El senyor Miquel, que té setanta anys, empaita les dependentes: és un vell verd.
Sinònim: Ésser un marrà, ésser un porc.
Persona que conserva inclinacions galants impròpies de la seva edat / vell que conserva inclinacions amoroses impròpies de la seva edat.
En Jaume és un vell verd: sempre mira les dones amb delit.
Sinònim: Ésser un marrà, ésser un porc.
Sinònim: Allò (o el) que no es fa de pollí es fa de rossí.
Equivalent en castellà: Viejo verde.
Persona d'edat que fa galanies, o és amant de certes distraccions pròpies de la joventut.
Vell que entaula converses indecoroses i té dites indecents.
Lloc: Cat.
Era un ull verd i sempre feia brometa amb les noies.
Lloc: Vic (Osona).
Es diu a (d')un home ja gran però que només pensa en les dones.

Ésser un vell verd

2 fonts, 1949.
Inclinacions galants impròpies de l'edat.

Ser un vell verd

1 font, 2003.
Ser un vell que encara conserva inclinacions sexuals.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Vell Verd

1 font, 1997.
Home libidinós ja gran.