Paremiologia catalana comparada digital

Vent de fora, aigua en terra

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1886.

Vent de fora, aigua en terra

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 395», p. 694. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 33. Edicions 62.
Lloc: Blanes (Selva).
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «L'obrador del temps. Catalunya. Empordà. Vent», p. 67. Editorial Noray.

Vent de fora, aigua a terra

2 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Vent Refr. s)». Editorial Moll.
Vent de fora és el que bufa del mar cap a la terra, segons el DCVB, que no registra localització. En canvi, Sanchis i Gomis atribueixen el refrany a la població costera de Blanes; la darrera obra, amb l'aclariment «de mar» entre claudàtors a continuació de Vent de fora.
Lloc: Blanes.
Font: Sanchis 1952: 50, núm. 202 | DCVB, s. v. 'vent', lletra s; Gomis 1998: 104.
Gargallo Gil, José Enrique; Fontana Tous, Joan (2012): «Aire serrano, agua en la mano. Garbellada de refranys castellans i catalans amb noms de vents» «2. Territori. 2.1. Mar», p. 208. Institut d'Estudis Catalans.

Vent de fora, / aigua a la terra

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents», p. 221. Edebe. Edicions Don Bosco.

Vent de fora, / aigua en terra

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 47. La Neotípia.

Vent de fora, aygua en terra

1 font, 1886.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis referents al temps», p. 180. Centre Excursionista de Catalunya.